En aquest ambient de
crisi que viu el país, la gent es pregunta quin tipus de negoci hauria d’obrir o a quines empreses invertir. Les societats es divideixen en
dos grans grups, les societats obertes i les societats tancades (o familiars).
La principal diferència entre ambdues és la facilitat per entrar o sortir;
mentre que en una societat oberta és molt fàcil entrar
ja que es pot invertir fàcilment mitjançant la
borsa, les societats tancades tenen unes barreres d’entrada força altes, ja que no cotitzen en borsa.

Un altre dels trets
característics seria els “símbols”, és a dir, el líder de la societat és una persona molt important per a aquesta i si se’n va, la societat pot patir les conseqüències (com
per exemple la reducció de les vendes). Aquestes persones també podrien crear problemes ja que normalment són propietaris i directius i poden prendre decisions que els
beneficiïn personalment a ells.
Sens dubte un dels
grans avantatges que tenen les societats tancades és la menor
pressió per assolir beneficis a curt termini. Per què? Una empresa oberta que cotitza en borsa vol que les seves
accions pugin ja que així l’empresa
estarà millor vista pels inversors, però si un mes
tenen les accions més baixes potser la gent començarà a vendre-les. En el cas de les societats tancades poden elaborar
un pla de futur sense que això pugui influir en la seva imatge. Un bon
exemple seria el vi, ja que es fa una gran inversió pel vi, que
ha de reposar uns anys i per tant es triga molt a recuperar la inversió.
Què n’opineu
de les societats
tancades? Poden ser una bona opció per crear una empresa?
Penso que sí que és una bona opció. Cotitzar a la borsa suposa arriscar la reputació que te l´empresa. Una bona sortida significarà liquiditat i prestigi per al nom o la marca de l´empresa. Però una mala sortida pot fer molt de mal a la seva imatge i limitar o desaparèixer les seves oportunitats de negoci.
ResponEliminaPer això, moltes empreses que compten amb els requisits necessaris per cotitzar en borsa decideixen no fer-ho. Davant el risc que els seus títols tinguin una fluixa demanda, aquestes societats o empreses prefereixen realitzar la seva activitat comercial fora del mercat de valors i la borsa.