Durant aquest últim temps estem veient per tots els
mitjans de comunicació manifestacions i inquietuds d’una part de la societat,
convertint-se en el símbol de protesta contra el sistema financer. Però, a què
és degut? Doncs bé, sobre els anys 90, els bancs oferien uns productes
financers, anomenats per ells mateixos com a
“productes d’estalvi” en que els petits estalviadors, a prop de 850.000
persones sobretot gent d’edat mitjana i
jubilats van decidir adquirir-los, posant tots els seus estalvis en aquests
productes. Realment el que els bancs estaven fent era emetent participacions preferents.
Les participacions
preferents són emissions de deute sense un termini definit, en que l’entitat
bancària paga una rendibilitat amb uns
interessos molt elevats però, tenint en compte que depenen dels resultats
d’aquesta. Per exemple, trobem Caja Madrid i Banesto que per aquells moments
oferien uns interessos de quasi el 7%. És per aquest motiu que en la situació
actual de crisi, aquestes rendibilitats de l’època d’expansió, ara s’han convertit en 0€.
Les
persones sabien el que compraven? La resposta és que no, la majoria de
compradors d’aquestes participacions preferents desconeixen aquest producte
financer. La directiva europea sobre mercats d’instruments financers (MIFID)
obliga a tots els bancs a realitzar un
examen als seus clients abans de vendre els productes. En realitat veiem que
això no va ser així. Com a curiositat, un empresari de Castelló va invertir
36.000€ en CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo), i quan anava a retirar-los,
va descobrir que el contracte acabava el dia 31 de desembre de l’any 3000.
Per
tant, la solució que els bancs van oferir als estalviadors era canviar les
preferents per accions ordinàries o altres instruments de capital amb un
termini fixat, però perdent gran part de quantitat respecte al que havien
invertit. També els van donar l’opció de vendre les participacions al mercat
secundari, però l’inconvenient era que les podien vendre per un valor inferior,
i per tant, més pèrdues. Finalment, tots aquests clients, estan lluitant dia a
dia recorrent a l’arbitratge o als tribunals per poder recuperar els seus
diners. La noticia ha estat recolzada per l’article: http://www.elmundo.es/elmundo/2012/02/01/economia/1328114469.html
Les preferents són el símbol de la protesta de la societat contra el sector financer . Aquestes preferents van ser un producte financer d'alt risc per vendre a pensionistes o famílies amb petits estalvis , utilitzant la nostra confiança en les institucions d'estalvi . Perquè des del moment en què entres en un Banc i t'ofereixen un producte recolzat per tots els Bancs i Caixes del país , amb una rendibilitat que està entre el 7 i el 10 % i la possibilitat de vendre-les quan ho necessitis , t'arrisques i et fiques de cap. Sí d'acord, vam cometre l'error de signar i no llegir la lletra petita , però el cas és que tots confiàvem en el director de la nostra sucursal . Ens van estafar ? , Clar que ens van estafar . I ara encara que molts hem aconseguit desfer-nos d' elles , tot a costa de patir pèrdues en acceptar canviar-les per accions o un altre tipus de deute no perpètua, els més malparats han estat els clients de les entitats nacionalitzades , atrapats fins el rescat i forçats després a finançar part dels ajuts . De fet , han hagut de recórrer a l'arbitratge o als tribunals per intentar recuperar els seus diners . Una vergonya .
ResponEliminaAhir va sortir una notícia publicada a "El País" en què es confirma que prop de 167.000 afectats per la venda irregular de participacions preferents de Bankia, NCG Banc o Catalunya Banc no podran recuperar ni tan sols un petit percentatge de la inversió. Es tracta dels inversors minoritaris que van decidir acudir a l'arbitratge de consum que va oferir el Govern als particulars a canvi de renunciar a denunciar als bancs en el futur i no han aconseguit una sentència positiva ara que aquests processos estan a punt de concloure.
ResponEliminaMillor sort han tingut els 260.000 clients d'aquestes entitats que han guanyat l'arbitratge i recuperaran en conjunt 1.980 milions d'euros, segons les dades que va facilitar ahir a la comissió d'Economia del Congrés el president del Frob i subgovernador del Banc d'Espanya, Fernando Restoy .
Como la crisis siguió su curso, la estafa quedó al descubierto cuando se iniciaron los primeros rescates de entidades con fondos públicos y, sobre todo, cuando llegó el gran rescate financiero patrocinado desde Bruselas, tras la caída de Bankia en mayo de 2012. Entonces empezó el calvario de los ahorradores estafados y la negación de responsabilidades de los presuntos estafadores: las autoridades, por una parte, utilizando la libertad financiera y su escaso margen de maniobra para impedir la comercialización minorista del producto, y los gestores de las cajas, por otra. O sea, los responsables políticos y organismos de control ni saben ni contestan, y el que se sienta engañado que acuda a los tribunales. Así lamentablemente, funcionan las cosas en este país.
ResponEliminaLa banca és l'animal més ferotge per als petits estaviadors. La pretenció de la banca amb aquest producte era el de refinançar-se sense contemplacions. Es van aprofitat dels petits estalviadors i de les persones grans enlluernant-los amb un interès alt però amagant l'alt risc del producte.
ResponEliminaLa banca no en té prou en viure dels nostres diners que, ambiciosament, encara vol els nostres estalvis. Tot per ells, per poder repartir-se bons dividents i fer-se plans de pensions milionaris per quan es vegin obligats a cessar dels seus càrrecs.
És una vergonya que la justícia no castigui els aprofitats per les preferents. La banca executat amb tota impunitat, en el millor dels casos, la permuta de preferents per accions a baix preu; se n'ha d'estar agraït que robin amb legalitat? No, em d'obligar a la justícia a sancionar aquesta colla de personatges malignes que destrossen la vida dels petits estaviadors.
Tot i que el arbitratge s'ha venut com una alternativa ràpida i barata a la via judicial per intentar recuperar la inversió en preferents, no ho és tal. En primer lloc, des de l'Associació Europea d'Inversors Professionals, calculen que només el 50 per cent de les sol · licituds d'arbitratge prosperaran i d'aquest percentatge, únicament el 30 per cent tindran un dictamen a favor de recuperar el cent per cent de la inversió
ResponEliminaVistes les aportacions, queda clar que són les participacions preferents, però ens trobem amb un FI DE FESTA.
ResponEliminaAquest drama de les preferents comença quant els clients es van veure atrapats, sense poder disposar dels seus diners i, per suposat, sense ingressar els seus interessos. El problema va empitjorar definitivament quan el mercat secundari és va tancar a “cal y canto”. Ningú volia comprar les preferents i, en conseqüència , ningú podia vendre-les.
Solucions, respecte aquesta inversió? poques... Canvi per accions? Acció judicial?
Sembla que les esperances estiguin centrades en l’arbitratge. Però, sobretot un avís a tothom que tingui que acceptar un “canje” per accions de les participacions preferents, el més recomanable es que el cas concret sigui revisat per un expert per determinar la solució, ja que vistes les recomanacions bancàries tot està sent una estafa impressionant. Totalment d'acord amb el Jaume.
Molt bona, la identificació del producte amb la vinyeta.
ResponElimina