Les caixes d’estalvi

Tots hem sentit a parlar de les caixes d’estalvi, però sabem realment què són i què tenen de particular?

Quan ens parlen d’una caixa d’estalvi normalment pensem en un petit banc, com un “banc light” però la realitat és que són equiparables a un banc qualsevol, menys per una diferència més que significativa: mentre que un banc pot disposar dels seus excedents per complaure com desitgin el seu ànim de lucre, les caixes d’estalvis no poden ja que són una entitat sense ànim de lucre i per tant no poden fer ús dels seus excedents per fer allò que els vingui en gana, aquesta entitat financera té l'obligació de reinvertir els seus beneficis en una obra cívica o social com ara bé la protecció del medi ambient o la integració de minusvàlids i altres col·lectius desfavorits.

Quins problemes genera el fet de ser una caixa d’estalvi? Doncs per començar no tenen la potestat de tenir accions (i per tant accionistes) cosa que fa realment difícil la captació de diners i per tant necessita uns instruments financers específics per poder disposar de suficient capital com per competir amb un banc.

Quins instruments usen per la recaptació de capital? Un exemple són les quotes participatives, que són títols de renda variable però sense drets polítics; al no tenir drets polítics no podien considerar-se accions i per tant poden fer ús d’aquest instrument. Un altre exemple, que molt possiblement conegueu, són les participacions preferents, que donada la seva naturalesa híbrida podien ser utilitzades com a recursos propis de l’empresa.

Donat que aquests recursos propis van haver-se d’augmentar degut a una llei, les caixes d’estalvi van haver d’emetre aquests instruments per tal de poder-se afermar a la nova legislació. Creieu que va ser una de les conseqüències del cataclisme de les preferents?

D’altra banda, quines creieu que són els avantatges i els inconvenients d’una caixa d’estalvi respecte a un banc?

El desfalc del Palau de la Música

Aquest any farà 5 anys del cas de corrupció més sonor a Catalunya, l’anomenat Cas Palau. El cas Palau consisteix en malversament de fons econòmics realitzat per Fèlix Millet i Tusell, que en aquell moment era president del patronat de l'Associació Orfeó Català-Palau de la Música (fundació que ell mateix va crear l’any 1990), amb la col·laboració d’alguns dels seus ajudants, com per exemple Jordi Montull. Aquest desfalc incloïa el finançament irregular d’un partit polític, Convergència Democràtica de Catalunya. 

Aquests fets van succeir durant els anys 2000 fins al 2009, i com d’això ja ha passat bastant temps alguns fet ja han prescrit.

El cas va sortir a la llum quan el 23 de Juliol del 2009, els Mossos d’Esquadra van entrar al Palau de la Música per investigar un fet de l’any 2002, en el qual s’acusava a Fèlix Millet de haver desviat 3,3 milions d’euros pel seu propi benefici.

Millet va confessar que entre els anys 2007 i 2009, va fer que la Fundació del Palau abonés 1,3 mill d’euros per fer obres a les seves propietats. A part d’això també va fer que abonés 500.000 euros per fer viatges amb la seva família o viatges per la seva mà dreta Jordi Montull. També de la Fundació van sortir els diners per pagar el casament de la seva filla i els seus propis honoraris, valorats en 1,5 mill d’euros.

Al Juny del 2009 la fiscalia de Barcelona va querellar a Millet i 3 directius més per apropiació indeguda i falsedat. Al 28 de Juliol, Millet va ser destituït del càrrec de president del Palau. Però al octubre del mateix any, va sortir a la llum que la quantitat de diners que es van desviar era de 18 mill d’euros, i en total van revelar que el desfalc arribava als 35 mill d’euros per part de Fèlix Millet i Jordi Montull.

Un cop avançada la investigació, s’han descobert que els partits polítics CDC i PSC podrien ser esquitxats per el Cas Millet, en el cas de CDC per finançament irregular i al PSC per la imputació de l’exdirigent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. I que permetria destapar la construcció d’un hotel davant del Palau, fet pel qual Millet seria acusat d’un delicte urbanístic. El 17 de Juny del 2010 van ser empresonats però només van estar 13 dies a la presó.

Van ser lliberats amb l’obligació d’anar als jutjats dos cops al mes, però a dia d’avui encara no s’ha trobat ni rastre dels 35 mill d’euros desfalcats i ells encara no han ni abonat la fiança de 40 mill d’euros pel delicte urbanístic, no pel desfalc de milions.

Brivalls de Cornudella, una història viva

La junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, va acceptar com a colla membre de l'entitat als Brivalls de Cornudella, una associació sense ànim de lucre el qual fa renéixer el color blau brivall al món casteller.

Entre 1976 i 1985, la colla castellera ja es coneixia al món casteller, però causes de pocs castellers dins la colla, van haver de dissoldre-la, tot i havent carregat el 3de7, la seva màxima fita. Trenta anys més tard d'aquest 3de7, es va voler commemorar aquesta fita, i gràcies a això, l'any passat es van animar a treure la pols de les camises i començar de nou a lluir el blau brivall per les places dels pobles i ciutats.

El primer any ha estat tot un èxit, descarregant castells com el 3de6, 3de6 amb agulla, 4de6, 4de6 amb agulla i pilars de 4 i de 5. Aquest any s'afronta la temporada amb el repte de consolidar els castells de gamma de sis, però deixant la porta oberta a fer el salt a colla de set. Entre la colla es respira moltes ganes de fer aquest salt.

Bé, gestionar una colla d'aquestes característiques, requereix d'una bona organització. Com totes les associacions sense ànim de lucre, necessiten d'una Junta Directiva. El passat 16 de febrer, es va celebrar l'Assemblea General Ordinària dels Brivalls de Cornudella i es va aprovar la nova Junta, en que aquesta es composa d'un president/sots-cap de colla, un vicepresident/cap de colla, una secretària, una tresorera, i sis vocals els quals s'encarreguen de diferents tasques. 

Per acabar, cal dir que en els últims anys estan sorgint noves colles castelleres per arreu de Catalunya. Per quina raó penseu que està passant? És fàcil crear una associació sense ànim de lucre o hi ha altres aspectes més importants?

Fundacions, sense ànim de lucre?

Una fundació és una tipologia d’empresa sense ànim de lucre, que té per finalitat temes d’interès general  en els que els beneficiaris són col·lectius generals de la societat. Entenem com a interès general tot allò que afecta de forma positiva i ajuda a la nostra societat, ja sigui, la defensa dels drets humans, de les víctimes de terrorisme i actuacions violentes, assistència social…

Què es necessita per crear-ne una? Doncs bé, primerament es necessita una aportació ja sigui amb béns o en efectiu de 30.000€ com a mínim. Si aquesta aportació és inferior a  aquesta quantitat, es podrà acceptar la creació sempre i quan el fundador justifiqui de forma clara la seva activitat i la viabilitat d’aquesta.

Actualment, el paper d’aquestes tipologies d’empresa està creixent ja que permeten gestionar de forma més eficient uns serveis que una empresa del sector públic hauria prestat, és a dir, un dels exemples és que en el sector públic hi ha el problema dels treballadors perquè són funcionaris, però, en canvi, en les fundacions, no existeix aquest problema, els treballadors poden ser acomiadats més fàcilment.

Realment, totes les fundacions busquen tan sols l’interès social o es barreja amb altres aspectes?

El món del mòbil fa respirar Barcelona

La fi del mes de febrer està arribant i els barcelonins saben molt bé que s'apropa la data del MWC (Mobile World Congress). Aquest congrés es un dels esdeveniments més importants i que més moviment econòmic provoca a la ciutat comtal. Els de Samsung, Sony, HTC, Huawei i molts altres ja estan preparant els seus mòbils per la ocasió.

Com és que són tan cares les entrades pel Mobile World Congress? Bé, potser alguns de vosaltres ha buscat quant val una entrada pel MWC i heu vist que costava 600€ com a mínim i probablement haureu pensat que era una broma. Doncs no, no és una broma, la raó per la qual les entrades són tan cares és perquè és un esdeveniment centrat a empresaris i experts del sector.

Degut a aquest congrés Barcelona experimenta una gran demanda en els sectors hotelers; tal com diu l'article de eleconomista.es "http://www.eleconomista.es/CanalPDA/2014/46108/el-mobile-world-congress-no-duplica-el-precio-de-las-habitaciones-en-barcelona-lo-sextuplica/" els hotels experimenten una demanda extra de 75.000 persones la qual fa que els preus dels hotels es multipliquin per 6 i per tant el benefici dels hotels s'incrementa de forma significativa. Si ajuntem les despeses en hotels, restaurants, transports, etc. i sumem els llocs de treball que crea el Mobile World Congress podem intuir un gran moviment econòmic a Barcelona.

Creieu que el MWC és una bona manera de fomentar la difusió de Barcelona al exterior? Creieu que fomenta un moviment econòmic positiu per a la ciutat?

La solució als conflictes de les empreses familiars

 Tal i com hem parlat anteriorment, les empreses familiars poden causar certs problemes dins de la pròpia familia a causa dels diferents pensaments sobre l’empresa, ja que les diferents generacions pensen diferent. Un fet que pot causar molts problemes dins d’una empresa familiar és el fet de la successió, i per això existeixen certes solucions perque aquests fets succeixin amb menys problemes.

Una d’aquestes maneres és a través del protocol familiar, que és un conjunt de pactes que regula les relacions entre els membres de la familia i la empresa, mitjançant el qual es vol aconseguir un model de comunicació i consens en la presa de decisions, i així les relacions entre familia no afectaran a la societat.

El protocol familiar d’una empresa es pot publicar al Registre Mercantil o al lloc web de la societat, però ha de ser públic. Alguns dels continguts més rellevants dels protocols familiars son els següents: -Disposició i administració de les accions o participacions de l’empresa familiar. -Política de contractació de familiaris en la empresa. -Normes que regiran la successió entre familiars.

Existeixen tres tipus de protocols familiars: el pacte entre cavallers, que són pactes que no et fan tenir drets ni obligacions sino que són pactes morals. també existeix el pacte de caràcter contractual, aquests pactes si que creen drets i obligacions als firmants, i el seu inclompliment pot acabar als Tribunals. I per últim està els pactes inscrits al Registre Mercantil, que són els pactes que vinculen als firmants amb els estatuts o altres lleis i poden desarrollarse i accedir al RM.

En el cas explicat anteriorment sobre Lluís Llongueras, si hagués existit un document tant important com el protocol familiar, no hagués succeït el que ha succeït. Era tan simple com escriure un protocol en el qual deixes clar la participació de cada membre, la forma d’entrada de cada membre, les majoríes necessàries per prendre decisions o la forma de sortida dels socis … Perque així s’haguéssin estalviat els 6 anys que ha tardat en solucionar-se aquest cas en els jutjats. Si a més de fer el protocol familiar, hagués repartit les accions de l’empresa de manera que ell tingués el poder majoritari, ara estaría encara dins de l’empresa.

Però aquest protocol no es tan fàcil de redactar ja que per escriure el protocol cal que tots els accionistes arrivin a diferents acords i perque tots estiguin d’acord, alguns tenen que cedir algun interés individual per arrivar al interés comú. Però s’ha de fer pensant en el futur, perque sino ja saps el que pot passar.

Els interessos poden trencar una família

Tot sembla molt bonic fins quan arriba la successió a una empresa familiar. La lluita pels interessos pot valer més que el valor d'unitat d'una família.

Posem-nos en context. Un terç de les empreses europees són familiars, però en el cas d'Espanya, arriben fins un 70%, els quals la gran majoria (segons estimacions de la Unió Europea) viuran el traspàs generacional en un màxim de 10 anys. Aquest traspàs pot provocar certs serials els quals actualment hem pogut veure.

Per exemple, un cas molt sonat ha estat el del perruquer Lluís Llongueras. Ell va fundar l'empresa, i la ex dona i els seus dos fills l'han acomiadat. és difícil de creure que la pròpia família pugui fer coses que només pot passar en les millors pel·lícules, però com diu la dita, "la realitat supera la ciència ficció". Lluís Llongueras va ser acomiadat via un burofax enviat per la filla Esther Llongueras, en que hi constava el motiu del acomiadament: "perquè les tasques que fa no són a satisfacció de l'empresa ni té cap poder notarial per exercir-les". El pare de la família i fundador de l'empresa al·lega que ha pecat d'intentar ser bon pare i repartir les accions en diverses persones de la família i que ara, sumant les accions de la ex dona i els seus dos fills (més del 50%), tenen suficient com per no consultar res. (Informació extreta de la web de 3/24, http://www.324.cat/noticia/885846/economia/Lluis-Llongueras-acomiadat-de-la-seva-propia-empresa-per-la-seva-filla-amb-un-burofax ).

També hi ha altres exemples d'actualitat, com el del Grupo Eulen, General Electric, L'Oreal, Fiat o moltes més en que per causes de relacions familiars, ja sigui perquè els fills volen entrar al càrrec abans d'hora i fan complots contra el pare per succeir-lo, o com perquè el pare que ha estat succeït va criticant la gestió dels fills, tots els afers negatius que es van donant, poden causar greus problemes en l'empresa. (Article a http://www.intereconomia.com/noticias-negocios/finanzas-personales/empresas/sucesion-descubre-empresa-familiar-enemigo-que-lleva- ).

Com es podria solucionar? Una bona manera és establint amb anterioritat un bon pla de successió adoptant acords que satisfacin la majoria de les parts implicades i no posar per davant un interès egoista per aconseguir més diners o prestigi. De fet, creieu que aquest podria ser el principal problema en les empreses familiars?

Les empreses familiars veuen la llum al final del túnel

Les bones notícies arriben per l’economia i sobretot pel conjunt de les empreses familiars. Com moltes empreses, en aquest moment de crisi, sobreviure és un dels principals objectius però no sempre es pot aconseguir ja que són resultats que no canvien d’un dia per l’altra, més aviat són a llarg termini. A més, els recursos per fer-ho són escassos, i tal i com es troba la relació amb el sistema financer, encara ho complica més.

Segons el diari El Economista en l’article: “Las empresas familiares detectan un punto de inflexión en la situación económica y prevén que continúe mejorando” els resultats que s’esperen des de fa 5 anys ja comencen a treure el cap, i ja podem detectar un punt en que les empreses familiars preveuen una millora respecte els resultats passats. Estudis realitzats per la “Cátedra de Empresa Familiar y la Asociación Murciana de la Empresa Familiar (Amefmur)” un 85% de les empreses milloren o mantenen les xifres d’exportació, destacant també la millora d’un 23% de les vendes i això és degut a la mínima recuperació de la demanda.

Una de les conseqüències d’aquesta situació és la pèrdua de clients i per aquest motiu, les empreses han realitzat un canvi de les seves estratègies a partir del llançament de nous productes (46.4%) i l’accés a nous mercats (36.1%). A més, durant aquest temps la implicació de la família en l’empresa ha millorat i la professionalitat dels directius familiars també.

Quins factors creieu que han propiciat el principi de la recuperació econòmica en les empreses familiars?

Societats tancades i familiars

En aquest ambient de crisi que viu el país, la gent es pregunta quin tipus de negoci hauria d’obrir o a quines empreses invertir. Les societats es divideixen en dos grans grups, les societats obertes i les societats tancades (o familiars). La principal diferència entre ambdues és la facilitat per entrar o sortir; mentre que en una societat oberta és molt fàcil entrar ja que es pot invertir fàcilment mitjançant la borsa, les societats tancades tenen unes barreres d’entrada força altes, ja que no cotitzen en borsa.

En aquesta entrada ens centrarem en les societats tancades. Aquestes societats tenen uns trets que la diferencien molt bé de les altres societats, per exemple el fet de que no poden sortir a borsa ja que normalment són bastant petites i no tenen suficient liquiditat ja que tenen dificultat per aconseguir finançament. Aquestes societats tenen unes accions anomenades sindicades, que no es poden vendre a tercers, és a dir, que només els socis poden comprar-les i vendre-les. Això si, si cap soci vol comprar unes accions que un altre soci vol vendre, la societat pot oferir-les a un bon client tot oferint-li ser un nou soci.

Un altre dels trets característics seria els “símbols”, és a dir, el líder de la societat és una persona molt important per a aquesta i si se’n va, la societat pot patir les conseqüències (com per exemple la reducció de les vendes). Aquestes persones també podrien crear problemes ja que normalment són propietaris i directius i poden prendre decisions que els beneficiïn personalment a ells.

Sens dubte un dels grans avantatges que tenen les societats tancades és la menor pressió per assolir beneficis a curt termini. Per què? Una empresa oberta que cotitza en borsa vol que les seves accions pugin ja que així l’empresa estarà millor vista pels inversors, però si un mes tenen les accions més baixes potser la gent començarà a vendre-les. En el cas de les societats tancades poden elaborar un pla de futur sense que això pugui influir en la seva imatge. Un bon exemple seria el vi, ja que es fa una gran inversió pel vi, que ha de reposar uns anys i per tant es triga molt a recuperar la inversió.

Què n’opineu de les societats tancades? Poden ser una bona opció per crear una empresa? 

La decisió de ONO

La companyia de telecomunicacions ONO esta esperant el millor moment per vendre l’empresa, ja que els seus principals accionistes porten 10 anys invertin en aquesta empresa quan el cicle d’inversió normal en aquest tipus d’empreses són entre 5 i 7 anys.

La raó per la qual no han vengut l’empresa abans és perque en anys anteriors estavem més endinsats en una crisi des de l’any 2008, i aleshores van decidir esperar a vendre-la per rentabilitzar la seva inversió. Ara sembla que estem al principi de la sortida de la crisi, i amb l’aparició de la fibra òptica, ONO està creixent. Per tant el seu valor augmenta i els seus accionistes estan perdent l’oportunitat de rentabilitzar la inversió.

El consell d’administració d’ONO ara mateix té sobre la taula dues propostes per vendre l’empresa: una és de VODAFONE i l’altra una sortida a Borsa a través d’una OPV. La proposta de Vodafone és més directe per sortir del mercat i a un preu pactat. En canvi la proposta de la OPV tardaria uns mesos i tot dependria de com estigui la Borsa, encara que podrien guanyar més diners.

Vodafone està disposat a oferir fins 7.000 milions €, el deute inclòs, i tot en efectiu. Això vol dir que els accionistes de ONO rebrien uns 3.417 milions € perquè l’altra part són els deutes que té ONO. Cada inversor va posar 1.000 milions € al 2005 i rebrien ara aproximadament 1.880 milions €. Però tot això no és segur ja que alguns directius de ONO pensen que la sortida a Borsa, també pot donar gran rendiment.

Diuen que la mitjana de preus oferts per operadores de cable és de 9,5 vegades EBITDA (beneficis abans d’impostos, interessos, amortitzacions …) i com ONO va registrar 752 mill, el seu preu estaria situat en 7.144 mill, per sobre de la oferta de Vodafone. Perquè acceptessin la oferta tindria que estar al voltant de 7.500 a 9.000 mill.

Si refusen la oferta de Vodafone, ONO optaria per seguir el camí de la Borsa.

Bill Gates tanca la finestra de la presidència

Bill Gates, empresari i filàntrop dels Estats Units, deixa el càrrec de presidència d’una companyia que ha tingut molt èxit, aquesta és Microsoft.

Bill Gates va fundar juntament amb Paul Allan l’empresa de software Microsoft, l’any 1970. Va néixer com una empresa petita, però amb el temps es va convertir amb una de les empreses més important dins del sector informàtic, posicionant-se així com una de les cinc més cotitzades de l’índex S&P 500 dels Estats Units. Però, després de quasi bé 40 anys i a l’edat aproximada 60 anys, Bill Gates decideix desvincular-se de la presidència.

Aquesta decisió pot afectar a l’empresa en un futur proper? Bé, primer de tot, cal dir que Microsoft s’ha quedat una mica enrere en alguns aspectes, per exemple amb els sistemes operatius pels mòbils i “tablets”. L’empresa va reaccionar tard amb el sentit que els sistemes iOS i Android van abarcar el mercat amb molta força, per contra de Microsoft que tant sols el 4% dels “smartphones” tenen el seu sistema operatiu, fins i tot, la proporció és menor amb “tablets”.

Possiblement, l’empresa no caigui en l’oblit, és més, quasi bé és inimaginable que Microsoft pugui desaparèixer del mercat, però el que podria passar és que perdi quota de mercat o hagi de fer fortes inversions per poder entrar fort en els nous mercats emergents del sector tecnològic. Una de les estratègies que podria servir per Microsoft és la d’especialització en el sistema informàtic, donat que la seva essència des d’un bon principi era que cadascú optés per un ordinador a casa.

Ara bé, com afectarà la decisió de Bill Gates? Què hauria de fer Microsoft per contrarestar la competència i tornar a ser una empresa de gran referència?

"Les preferents", una estafa silenciosa

Durant aquest últim temps estem veient per tots els mitjans de comunicació manifestacions i inquietuds d’una part de la societat, convertint-se en el símbol de protesta contra el sistema financer. Però, a què és degut? Doncs bé, sobre els anys 90, els bancs oferien uns productes financers, anomenats per ells mateixos com a  “productes d’estalvi” en que els petits estalviadors, a prop de 850.000 persones  sobretot gent d’edat mitjana i jubilats van decidir adquirir-los, posant tots els seus estalvis en aquests productes. Realment el que els bancs estaven fent era emetent  participacions preferents.

Les participacions preferents són emissions de deute sense un termini definit, en que l’entitat bancària  paga una rendibilitat amb uns interessos molt elevats però, tenint en compte que depenen dels resultats d’aquesta. Per exemple, trobem Caja Madrid i Banesto que per aquells moments oferien uns interessos de quasi el 7%. És per aquest motiu que en la situació actual de crisi, aquestes rendibilitats de l’època d’expansió, ara  s’han convertit en 0€.

Les persones sabien el que compraven? La resposta és que no, la majoria de compradors d’aquestes participacions preferents desconeixen aquest producte financer. La directiva europea sobre mercats d’instruments financers (MIFID) obliga a tots els  bancs a realitzar un examen als seus clients abans de vendre els productes. En realitat veiem que això no va ser així. Com a curiositat, un empresari de Castelló va invertir 36.000€ en CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo), i quan anava a retirar-los, va descobrir que el contracte acabava el dia 31 de desembre de l’any 3000.

Per tant, la solució que els bancs van oferir als estalviadors era canviar les preferents per accions ordinàries o altres instruments de capital amb un termini fixat, però perdent gran part de quantitat respecte al que havien invertit. També els van donar l’opció de vendre les participacions al mercat secundari, però l’inconvenient era que les podien vendre per un valor inferior, i per tant, més pèrdues. Finalment, tots aquests clients, estan lluitant dia a dia recorrent a l’arbitratge o als tribunals per poder recuperar els seus diners. La noticia ha estat recolzada per l’article: http://www.elmundo.es/elmundo/2012/02/01/economia/1328114469.html

Stock Options

 Molts de vosaltres potser mai ha sentit a parlar de les Stock Options però tenen diversos usos molt útils per a una empresa. Bé, per començar hauríem de definir el concepte de les Stock Options: les Stock Options és un espècie de contracte en el que diu que, en un futur, podràs comprar accions de l’empresa a un preu prèviament acordat. Posem un exemple, imaginem que les accions de l’empresa valen 5, llavors en un futur, si pugen les accions a 10, tu les podràs comprar per 5 i vendre-les per aconseguir u benefici immediat.

Quina utilitat tenen les Stock Options? Una d’elles es pagar al treballador una part del salari en Stock Options. En els sectors emergents és molt probable que els treballadors més talentosos vulguin sortir de l’empresa si se’ls ofereix un contracte millor, per tant si se li ofereix unes Stock Options el treballador serà més propens a quedar-se ja que si se’n va de l’empresa perdrà tots els drets que li atorgaven aquestes Stock Options i no se’n podrà beneficiar.

Una altra utilitat va dirigida als directius de l’empresa; la feina dels directius no es pot avaluar amb peces fetes o hores treballades, sinó que una bona manera d’avaluar la seva feina podrien ser les pujades o baixades de les accions a borsa, que determina si l’empresa va bé o no. Al directiu també se li poden oferir aquestes Stock Options ja que si fa bé la seva feina, en teoria, pujaran les accions i les podrà comprar més barates i obtenir un benefici immediat. A més això fa que els interessos del directiu s'alineïn amb els de l’empresa i així evita que actuï pels seus propis interessos.

Bé, ara sabem que les Stock Options poden ser un element bastant útil però hauríem de tenir en compte la probabilitat de que les accions pugin només per una moda i no per la bona feina dels treballadors i directius.