Sempre s'ha dit que per crear una empresa amb un avantatge competitiu, és a dir, una virtut única de l'empresa davant dels competidors, havia de focalitzar-se en un dels dos avantatges principals: el lideratge en costos o la diferenciació de producte. Al llarg dels anys hem pogut veure empreses que han triomfat gràcies al seu avantatge competitiu, un exemple de lideratge en costos seria McDonald's, que amb un personal molt poc qualificat i una qualitat de menjar inferior a la dels restaurants, aconsegueix poder vendre el seu aliment per un preu molt i molt baix. L'altra cara de la moneda seria Apple, que com podreu intuir, té una política de diferenciació de producte. Aquesta companyia crea uns productes realment diferents als de la competència, això fa que els consumidors d'aquesta marca els comprin encara que els competidors els puguin donar una alternativa que ofereixi beneficis semblants per un preu força més baix.
Bé, ara sabem que sent diferents o reduint costos podem crear una empresa amb un avantatge competitiu que ens permeti posicionar-nos de manera favorable al mercat, però... no podríem ajuntar les dues avantatges? Sempre s'ha pensat que era molt difícil situar-se en un dels dos avantatges, doncs imagineu ambdós alhora; es possible? Sí, de fet hi ha empreses que ho han aconseguit, fent de la seva companyia un negoci imparable. Aquesta estratègia rep, comunament, el nom de BBB, és a dir: bo, bonic i barat, les tres característiques essencials d'aquesta estratègia.
Tots ens preguntem com es pot fer un producte de qualitat i vendre'l més barat que la competència, anem a posar un parell d'exemples que ens aclareixin els dubtes. El primer seria Ikea que ofereix mobles amb estil però a un preu molt reduït. Ikea és capaç de reduir costos gràcies a la subcontractació dels seus productes i al seu bàsic nivell de serveis ja que és el client el que ha de muntar els mobles i el que els ha de portar a casa.
Un altre cas seria el de Zara, que no redueix costos subcontractant, sinó que internalitza la producció per tal de tenir la seva roba llesta en 3 setmanes, així es pot adaptar als gustos i preferències dels consumidors. Això fa que no tingui gaires excedents i per una altra banda no gasta gens en publicitat (un 0,5%) ja que la publicitat és al carrer amb la gent que porta la seva roba (Segons l'article publicat a la revista "Actualidad Económica": "Por qué la crisis no pasa por Zara" al desembre de 2011: http://www.actualidadeconomica.com/2011/12/zara.html).
Hem pogut veure que sí que es viable; amb una política de costos imaginativa que no s'acostuma a aprendre a les escoles de negocis es pot aconseguir una mercaderia de qualitat reduint molt els costos per poder oferir als consumidors un producte bo, bonic i barat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada