Finançament amb interessos deduïbles

Quan aconseguir finançament per la via estrictament privada és quasi bé impossible, hi ha altres vies les quals poden ajudar al creixement de l'empresa, com els préstecs participatius. Aquests, emesos per Enisa, representen poc més del 89% de total a Espanya i el 74,7% del volum d'inversió.

Tota empresa necessita finançament per arrancar un negoci, o per ajudar a créixer aquest, y no sempre es disposen d'aquests diners tant necessaris, per tant, es requereix de capital extern. Cal dir també, que pot costar trobar finançament extern de forma privada. Per tant, una solució real a aquest problema ho podem trobar a Enisa i els seus préstecs participatius.

http://www.emprendedores.es/gestion/noticias/enisa

Enisa és una empresa pública que depèn del Ministeri d'Economia d'Indústria, Energia i Turisme, i té per objectiu fomentar la creació, el creixement i la consolidació d'empreses espanyoles. Per assolir aquest, participa activament en el finançament de projectes empresarials, però en excepció de dos sectors, l'immobiliari i el financer. L'eina que utilitzen per aquest finançament són aquests préstecs participatius, que a diferència d'altres alternatives, les condicions són més flexibles ja que pagues interessos segons l'evolució dels resultats, aquests interessos es poden deduir al Impost de Societats, és una eina de finançament ràpida... Enisa, per aquest any 2014, disposa de 118,3 milions d'euros per aquest tipus de préstecs.

Una altra forma de finançament que ofereix Enisa és mitjançant el capital risc. El capital risc consisteix en que els inversors aporten capital a l'empresa per fer augmentar el valor d'aquesta i un cop madurada aquesta inversió, es retiren i en treuen un rendiment. Per tant aquesta font de finançament no és de caràcter il·limitat. Doncs Enisa participa en 19 fons de capital risc, co-finançant projectes d'alt potencial de creixement.

Vista algunes formes de d'aconseguir diners, quina via de finançament (Bancs, ICO, préstecs participatius...) és la més correcta per joves emprenedors que comencen el seu primer projecte empresarial?

Fumar treu vides, vaporitzar tanca negocis

Portem ja un temps escoltant per tot arreu això dels “cigarrets electrònics”. Els cigarrets electrònics bàsicament són inhaladors que vaporitzen una solució líquida i que simula l’acte de fumar. És una alternativa al tabac, que va destinada a tots aquells que pretenen deixar de fumar les substàncies nocives del tabac, com a aquelles persones, que seguint fumant, ho utilitzen per fer-ho en els llocs on no està permès  fumar.

Aquest “boom” es va expandir ràpidament ja que es podia utilitzar a qualsevol lloc i a més no havia cap llei que digués el contrari . Per aquest motiu, gràcies això, ha obert noves oportunitats de negoci per molts autònoms. Però, per què aposten per aquest producte? Primer de tot, les barreres d’entrada són baixes, ja que la inversió inicial oscil·lava entre 3.000 i 12.000 euros depenent de la franquícia, i després, són productes no peribles, que significa que un cop s’ha realitzat la primera compra de material, no cal tornar a invertir quantitats molt elevades.

Un conjunt de canvis normatius i un excés d’oferta ha provocat que molts dels autònoms es trobin amb la situació de tancar el negoci que havien iniciat. Per què el cigarret electrònic ja no és un negoci? Existeixen dues causes principals: en primer lloc, tal i com he esmentat anteriorment, la normativa, s’ha prohibit o limitat el seu ús en certs establiments, si més no, que existeixin certificats sanitaris que permetin saber si realment són perjudicials per la salut o no. D’altra banda, trobem que la competència és molt elevada, i que ara ha provocat un excés d’oferta.  Tots aquests factors conjuntament han provocat dificultats en la continuïtat de moltes de les empreses dins del mercat.

El risc de les startups

Les startups són empreses que es distingeixen de les demés sobretot pel fet de que són idees de negoci d'intensitat tecnològica bastant elevada i tenen un equip altament qualificat, però la gran diferència respecte les empreses convencionals és que tenen molt de risc al principi però té unes possibilitats de creixement enormes.

Quin és el risc de les startups? Es diu que aquestes activitats emprenedores requereixen en mitjana uns cinquanta mil euros en la seva fase embrionària, l'emprenedor arrisca molts i molts diners. Aquests milers d'euros poden estar finançats per amics i familiars, bancs o algun tipus de finançament públic però els més coneguts en el món de les startups són els business angels, que volen donar-te a conèixer per així guanyar molts diners en el futur ja que posseiran una part de l'empresa, en aquest procés fan de mentors i ajuden a resoldre els problemes dels més principiants.

Però aconseguir finançament no és tan fàcil, hi ha una fase de "garatge" on s'elabora un pla de negoci i es dissenya el prototip, una fase de sortida al mercat i una fase de creixement. En el moment inicial, s'ha de gastar molt de temps i diners per tal de crear el prototip i tenir les idees de negoci suficients com per intentar convèncer els inversors de que inverteixin en el teu projecte i aquesta despesa arriba a un punt crític si parlem en termes de pèrdua de diners, s'anomena el "Valley of Death", és a dir "la vall de la mort", una vall on cauen la gran majoria de les startups ja que els fundadors es queden sense diners i sense suport i per tant ho han de deixar.

En cas de superar aquesta vall i aconseguir inversors i aliances estratègiques les possibilitats de creixement de l'empresa són realment altes i tenen la possibilitat d'arribar a la borsa, cosa que és el somni de molts fundadors de startups ja que voldria dir que el seu negoci ha tingut una trajectòria excel·lent.

Creieu que, en aquesta època de crisi, és viable apostar per la innovació de les startups? És un risc massa elevat?

Les startups espanyoles rebutgen el castellà

Actualment els emprenedors espanyols a l’hora de donar nom a la seva empresa, veuen més adient posar-li un nom en anglès i no pas en castellà. Tuenti, Kantox, Groupalia són alguns dels molts exemples de startups espanyoles que tenen un nom en anglès.

Segons el director executiu d’Open English, això es causat a la oportunitat que tenen les noves empreses de triomfar en un mercat més globalitzat que cada cop és més senzill a través de la comunicació per internet. Les empreses ho fan amb la intenció de tenir un major reconeixement i record de la marca en un món on l’idioma del anglès facilita molt les coses.

Aquests canvis d’idiomes del nom provoca que empreses espanyoles amb nom espanyol  com Iberia ens transporti a una altre època on les empreses espanyoles portaven el segell identificatiu de la marca España fins i tot en el seu nom.

Això no només afecta a la marca comercial sinó que també afecta a la raó social de l’empresa. Reflexionant sobre aquest tema ens donem compte que utilitzem el castellà per comunicar-nos però en canvi a la hora de parlar o pensar en negocis, pensem en anglès.

L’objectiu de les empreses espanyoles que utilitzen els noms en anglès és, preparar l’empresa per tal de que funcioni en qualsevol país sense que tingui un procés d’adaptació llarg. Perquè amb la situació actual de l’economia espanyola fa que les empreses mirin cap a l’exterior que es on es produiran més vendes.

I és per tot això que cada cop té més valor la necessitat de dominar l’anglès, ja sigui per la tendència d’interactuar amb el món global dominat per l’anglès o també pel fet de buscar nous proveïdors fora del nostre país.

http://www.diariocritico.com/emprendedores-2020/emprendedores/451702

Tancant portes a les iniciatives emprenedores

El Ministeri d'Economia limita la captació de capital mitjançant un sistema conegut com crowdfunding després d'haver augmentat impostos als emprenedors.

Per començar, que es el crowdfunding? El micromecenatge (crowdfunding) no és més que un sistema de finançament massiu per part d'emprenedors en forma de donacions, normalment virtuals, d'aquelles persones que volen ajudar a noves iniciatives emprenedores. Bé, doncs el govern actual vol limitar les quantitats aconseguides mitjançant aquest sistema, deixant així que cada persona pugui donar un màxim de 3.000€ per un projecte o 6.000€ per varis projectes en un període d'un any i la start up no podrà aconseguir més d'un milió d'euros amb crowdfunding. Si això no es compleix, s'utilitzarà la mesura més comuna, la multa, que oscil·larà entre 25.000€ i 200.000€.

I això no és tot, en el que portem d'any, el govern espanyol ha augmentat quatre impostos més als emprenedors. Han augmentat la base mínima i la màxima de cotització en un 2% i un 5% respectivament, un augment del 22% a la cotització dels autònoms societaris i amb treballadors, i per últim, el menjar transport, etc. també cotitzaran.

http://ethic.es/2014/03/el-gobierno-limita-ahora-el-sistema-de-crowdfunding/

Per una societat, l'emprenedoria és bona, ja que manté viu un país, en el sentit en que es van creant noves iniciatives les quals donar a conèixer al món pot donar cert prestigi al país i així captar nous inversors.

Amb aquestes mesures, penseu que estan retallant les ales als emprenedors? Les noves iniciatives que es podrien crear en aquest país, creieu que hi ha més risc que marxin a realitzar-les a un altre país?

CaixaBank obre camins

El Grup La Caixa va tancar l'any  amb un resultat de 745 milions d'euros (5 vegades més que el darrer any), mentre que el banc d'aquesta entitat, és a dir, CaixaBank, va obtenir uns resultats de 503 milions.

És estrany però el grup va tancar l'exercici amb pèrdues abans d'impostos. Llavors a que és degut aquestes xifres de beneficis? Doncs bé, la causa és que s'ha beneficiat de crèdits fiscals per un import de 1.399 milions d'euros, concretament per la integració del Banc de Valencia.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/02/28/catalunya/1393613170_933091.html

Llevat aquests resultats, CaixaBank està obrint camins cap a noves estratègies comercials.  Aquest dijous passat, el director territorial de La Caixa en el País Basc, Juan Pedro Badiola, va presentar un nou projecte anomenat CaixaNegocis, definint el servei com a pioner i innovador, que ofereix una solució integral a aquells que necessiten una atenció diferent i més personalitzada.

El projecte  va dirigit a autònoms, professionals i microempreses, en el qual 900 gestors de l'entitat tindran una atenció exclusiva a aquest segment, per assessorar-los i facilitar-los la contractació dels productes i serveis. A més, a les oficines hi haurà una persona de referència per als clients amb la qual podran tenir contacte directe amb els diferents gestors.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/02/27/paisvasco/1393515950_439670.html

Les caixes d’estalvi

Tots hem sentit a parlar de les caixes d’estalvi, però sabem realment què són i què tenen de particular?

Quan ens parlen d’una caixa d’estalvi normalment pensem en un petit banc, com un “banc light” però la realitat és que són equiparables a un banc qualsevol, menys per una diferència més que significativa: mentre que un banc pot disposar dels seus excedents per complaure com desitgin el seu ànim de lucre, les caixes d’estalvis no poden ja que són una entitat sense ànim de lucre i per tant no poden fer ús dels seus excedents per fer allò que els vingui en gana, aquesta entitat financera té l'obligació de reinvertir els seus beneficis en una obra cívica o social com ara bé la protecció del medi ambient o la integració de minusvàlids i altres col·lectius desfavorits.

Quins problemes genera el fet de ser una caixa d’estalvi? Doncs per començar no tenen la potestat de tenir accions (i per tant accionistes) cosa que fa realment difícil la captació de diners i per tant necessita uns instruments financers específics per poder disposar de suficient capital com per competir amb un banc.

Quins instruments usen per la recaptació de capital? Un exemple són les quotes participatives, que són títols de renda variable però sense drets polítics; al no tenir drets polítics no podien considerar-se accions i per tant poden fer ús d’aquest instrument. Un altre exemple, que molt possiblement conegueu, són les participacions preferents, que donada la seva naturalesa híbrida podien ser utilitzades com a recursos propis de l’empresa.

Donat que aquests recursos propis van haver-se d’augmentar degut a una llei, les caixes d’estalvi van haver d’emetre aquests instruments per tal de poder-se afermar a la nova legislació. Creieu que va ser una de les conseqüències del cataclisme de les preferents?

D’altra banda, quines creieu que són els avantatges i els inconvenients d’una caixa d’estalvi respecte a un banc?

El desfalc del Palau de la Música

Aquest any farà 5 anys del cas de corrupció més sonor a Catalunya, l’anomenat Cas Palau. El cas Palau consisteix en malversament de fons econòmics realitzat per Fèlix Millet i Tusell, que en aquell moment era president del patronat de l'Associació Orfeó Català-Palau de la Música (fundació que ell mateix va crear l’any 1990), amb la col·laboració d’alguns dels seus ajudants, com per exemple Jordi Montull. Aquest desfalc incloïa el finançament irregular d’un partit polític, Convergència Democràtica de Catalunya. 

Aquests fets van succeir durant els anys 2000 fins al 2009, i com d’això ja ha passat bastant temps alguns fet ja han prescrit.

El cas va sortir a la llum quan el 23 de Juliol del 2009, els Mossos d’Esquadra van entrar al Palau de la Música per investigar un fet de l’any 2002, en el qual s’acusava a Fèlix Millet de haver desviat 3,3 milions d’euros pel seu propi benefici.

Millet va confessar que entre els anys 2007 i 2009, va fer que la Fundació del Palau abonés 1,3 mill d’euros per fer obres a les seves propietats. A part d’això també va fer que abonés 500.000 euros per fer viatges amb la seva família o viatges per la seva mà dreta Jordi Montull. També de la Fundació van sortir els diners per pagar el casament de la seva filla i els seus propis honoraris, valorats en 1,5 mill d’euros.

Al Juny del 2009 la fiscalia de Barcelona va querellar a Millet i 3 directius més per apropiació indeguda i falsedat. Al 28 de Juliol, Millet va ser destituït del càrrec de president del Palau. Però al octubre del mateix any, va sortir a la llum que la quantitat de diners que es van desviar era de 18 mill d’euros, i en total van revelar que el desfalc arribava als 35 mill d’euros per part de Fèlix Millet i Jordi Montull.

Un cop avançada la investigació, s’han descobert que els partits polítics CDC i PSC podrien ser esquitxats per el Cas Millet, en el cas de CDC per finançament irregular i al PSC per la imputació de l’exdirigent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. I que permetria destapar la construcció d’un hotel davant del Palau, fet pel qual Millet seria acusat d’un delicte urbanístic. El 17 de Juny del 2010 van ser empresonats però només van estar 13 dies a la presó.

Van ser lliberats amb l’obligació d’anar als jutjats dos cops al mes, però a dia d’avui encara no s’ha trobat ni rastre dels 35 mill d’euros desfalcats i ells encara no han ni abonat la fiança de 40 mill d’euros pel delicte urbanístic, no pel desfalc de milions.

Brivalls de Cornudella, una història viva

La junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, va acceptar com a colla membre de l'entitat als Brivalls de Cornudella, una associació sense ànim de lucre el qual fa renéixer el color blau brivall al món casteller.

Entre 1976 i 1985, la colla castellera ja es coneixia al món casteller, però causes de pocs castellers dins la colla, van haver de dissoldre-la, tot i havent carregat el 3de7, la seva màxima fita. Trenta anys més tard d'aquest 3de7, es va voler commemorar aquesta fita, i gràcies a això, l'any passat es van animar a treure la pols de les camises i començar de nou a lluir el blau brivall per les places dels pobles i ciutats.

El primer any ha estat tot un èxit, descarregant castells com el 3de6, 3de6 amb agulla, 4de6, 4de6 amb agulla i pilars de 4 i de 5. Aquest any s'afronta la temporada amb el repte de consolidar els castells de gamma de sis, però deixant la porta oberta a fer el salt a colla de set. Entre la colla es respira moltes ganes de fer aquest salt.

Bé, gestionar una colla d'aquestes característiques, requereix d'una bona organització. Com totes les associacions sense ànim de lucre, necessiten d'una Junta Directiva. El passat 16 de febrer, es va celebrar l'Assemblea General Ordinària dels Brivalls de Cornudella i es va aprovar la nova Junta, en que aquesta es composa d'un president/sots-cap de colla, un vicepresident/cap de colla, una secretària, una tresorera, i sis vocals els quals s'encarreguen de diferents tasques. 

Per acabar, cal dir que en els últims anys estan sorgint noves colles castelleres per arreu de Catalunya. Per quina raó penseu que està passant? És fàcil crear una associació sense ànim de lucre o hi ha altres aspectes més importants?

Fundacions, sense ànim de lucre?

Una fundació és una tipologia d’empresa sense ànim de lucre, que té per finalitat temes d’interès general  en els que els beneficiaris són col·lectius generals de la societat. Entenem com a interès general tot allò que afecta de forma positiva i ajuda a la nostra societat, ja sigui, la defensa dels drets humans, de les víctimes de terrorisme i actuacions violentes, assistència social…

Què es necessita per crear-ne una? Doncs bé, primerament es necessita una aportació ja sigui amb béns o en efectiu de 30.000€ com a mínim. Si aquesta aportació és inferior a  aquesta quantitat, es podrà acceptar la creació sempre i quan el fundador justifiqui de forma clara la seva activitat i la viabilitat d’aquesta.

Actualment, el paper d’aquestes tipologies d’empresa està creixent ja que permeten gestionar de forma més eficient uns serveis que una empresa del sector públic hauria prestat, és a dir, un dels exemples és que en el sector públic hi ha el problema dels treballadors perquè són funcionaris, però, en canvi, en les fundacions, no existeix aquest problema, els treballadors poden ser acomiadats més fàcilment.

Realment, totes les fundacions busquen tan sols l’interès social o es barreja amb altres aspectes?

El món del mòbil fa respirar Barcelona

La fi del mes de febrer està arribant i els barcelonins saben molt bé que s'apropa la data del MWC (Mobile World Congress). Aquest congrés es un dels esdeveniments més importants i que més moviment econòmic provoca a la ciutat comtal. Els de Samsung, Sony, HTC, Huawei i molts altres ja estan preparant els seus mòbils per la ocasió.

Com és que són tan cares les entrades pel Mobile World Congress? Bé, potser alguns de vosaltres ha buscat quant val una entrada pel MWC i heu vist que costava 600€ com a mínim i probablement haureu pensat que era una broma. Doncs no, no és una broma, la raó per la qual les entrades són tan cares és perquè és un esdeveniment centrat a empresaris i experts del sector.

Degut a aquest congrés Barcelona experimenta una gran demanda en els sectors hotelers; tal com diu l'article de eleconomista.es "http://www.eleconomista.es/CanalPDA/2014/46108/el-mobile-world-congress-no-duplica-el-precio-de-las-habitaciones-en-barcelona-lo-sextuplica/" els hotels experimenten una demanda extra de 75.000 persones la qual fa que els preus dels hotels es multipliquin per 6 i per tant el benefici dels hotels s'incrementa de forma significativa. Si ajuntem les despeses en hotels, restaurants, transports, etc. i sumem els llocs de treball que crea el Mobile World Congress podem intuir un gran moviment econòmic a Barcelona.

Creieu que el MWC és una bona manera de fomentar la difusió de Barcelona al exterior? Creieu que fomenta un moviment econòmic positiu per a la ciutat?

La solució als conflictes de les empreses familiars

 Tal i com hem parlat anteriorment, les empreses familiars poden causar certs problemes dins de la pròpia familia a causa dels diferents pensaments sobre l’empresa, ja que les diferents generacions pensen diferent. Un fet que pot causar molts problemes dins d’una empresa familiar és el fet de la successió, i per això existeixen certes solucions perque aquests fets succeixin amb menys problemes.

Una d’aquestes maneres és a través del protocol familiar, que és un conjunt de pactes que regula les relacions entre els membres de la familia i la empresa, mitjançant el qual es vol aconseguir un model de comunicació i consens en la presa de decisions, i així les relacions entre familia no afectaran a la societat.

El protocol familiar d’una empresa es pot publicar al Registre Mercantil o al lloc web de la societat, però ha de ser públic. Alguns dels continguts més rellevants dels protocols familiars son els següents: -Disposició i administració de les accions o participacions de l’empresa familiar. -Política de contractació de familiaris en la empresa. -Normes que regiran la successió entre familiars.

Existeixen tres tipus de protocols familiars: el pacte entre cavallers, que són pactes que no et fan tenir drets ni obligacions sino que són pactes morals. també existeix el pacte de caràcter contractual, aquests pactes si que creen drets i obligacions als firmants, i el seu inclompliment pot acabar als Tribunals. I per últim està els pactes inscrits al Registre Mercantil, que són els pactes que vinculen als firmants amb els estatuts o altres lleis i poden desarrollarse i accedir al RM.

En el cas explicat anteriorment sobre Lluís Llongueras, si hagués existit un document tant important com el protocol familiar, no hagués succeït el que ha succeït. Era tan simple com escriure un protocol en el qual deixes clar la participació de cada membre, la forma d’entrada de cada membre, les majoríes necessàries per prendre decisions o la forma de sortida dels socis … Perque així s’haguéssin estalviat els 6 anys que ha tardat en solucionar-se aquest cas en els jutjats. Si a més de fer el protocol familiar, hagués repartit les accions de l’empresa de manera que ell tingués el poder majoritari, ara estaría encara dins de l’empresa.

Però aquest protocol no es tan fàcil de redactar ja que per escriure el protocol cal que tots els accionistes arrivin a diferents acords i perque tots estiguin d’acord, alguns tenen que cedir algun interés individual per arrivar al interés comú. Però s’ha de fer pensant en el futur, perque sino ja saps el que pot passar.

Els interessos poden trencar una família

Tot sembla molt bonic fins quan arriba la successió a una empresa familiar. La lluita pels interessos pot valer més que el valor d'unitat d'una família.

Posem-nos en context. Un terç de les empreses europees són familiars, però en el cas d'Espanya, arriben fins un 70%, els quals la gran majoria (segons estimacions de la Unió Europea) viuran el traspàs generacional en un màxim de 10 anys. Aquest traspàs pot provocar certs serials els quals actualment hem pogut veure.

Per exemple, un cas molt sonat ha estat el del perruquer Lluís Llongueras. Ell va fundar l'empresa, i la ex dona i els seus dos fills l'han acomiadat. és difícil de creure que la pròpia família pugui fer coses que només pot passar en les millors pel·lícules, però com diu la dita, "la realitat supera la ciència ficció". Lluís Llongueras va ser acomiadat via un burofax enviat per la filla Esther Llongueras, en que hi constava el motiu del acomiadament: "perquè les tasques que fa no són a satisfacció de l'empresa ni té cap poder notarial per exercir-les". El pare de la família i fundador de l'empresa al·lega que ha pecat d'intentar ser bon pare i repartir les accions en diverses persones de la família i que ara, sumant les accions de la ex dona i els seus dos fills (més del 50%), tenen suficient com per no consultar res. (Informació extreta de la web de 3/24, http://www.324.cat/noticia/885846/economia/Lluis-Llongueras-acomiadat-de-la-seva-propia-empresa-per-la-seva-filla-amb-un-burofax ).

També hi ha altres exemples d'actualitat, com el del Grupo Eulen, General Electric, L'Oreal, Fiat o moltes més en que per causes de relacions familiars, ja sigui perquè els fills volen entrar al càrrec abans d'hora i fan complots contra el pare per succeir-lo, o com perquè el pare que ha estat succeït va criticant la gestió dels fills, tots els afers negatius que es van donant, poden causar greus problemes en l'empresa. (Article a http://www.intereconomia.com/noticias-negocios/finanzas-personales/empresas/sucesion-descubre-empresa-familiar-enemigo-que-lleva- ).

Com es podria solucionar? Una bona manera és establint amb anterioritat un bon pla de successió adoptant acords que satisfacin la majoria de les parts implicades i no posar per davant un interès egoista per aconseguir més diners o prestigi. De fet, creieu que aquest podria ser el principal problema en les empreses familiars?

Les empreses familiars veuen la llum al final del túnel

Les bones notícies arriben per l’economia i sobretot pel conjunt de les empreses familiars. Com moltes empreses, en aquest moment de crisi, sobreviure és un dels principals objectius però no sempre es pot aconseguir ja que són resultats que no canvien d’un dia per l’altra, més aviat són a llarg termini. A més, els recursos per fer-ho són escassos, i tal i com es troba la relació amb el sistema financer, encara ho complica més.

Segons el diari El Economista en l’article: “Las empresas familiares detectan un punto de inflexión en la situación económica y prevén que continúe mejorando” els resultats que s’esperen des de fa 5 anys ja comencen a treure el cap, i ja podem detectar un punt en que les empreses familiars preveuen una millora respecte els resultats passats. Estudis realitzats per la “Cátedra de Empresa Familiar y la Asociación Murciana de la Empresa Familiar (Amefmur)” un 85% de les empreses milloren o mantenen les xifres d’exportació, destacant també la millora d’un 23% de les vendes i això és degut a la mínima recuperació de la demanda.

Una de les conseqüències d’aquesta situació és la pèrdua de clients i per aquest motiu, les empreses han realitzat un canvi de les seves estratègies a partir del llançament de nous productes (46.4%) i l’accés a nous mercats (36.1%). A més, durant aquest temps la implicació de la família en l’empresa ha millorat i la professionalitat dels directius familiars també.

Quins factors creieu que han propiciat el principi de la recuperació econòmica en les empreses familiars?

Societats tancades i familiars

En aquest ambient de crisi que viu el país, la gent es pregunta quin tipus de negoci hauria d’obrir o a quines empreses invertir. Les societats es divideixen en dos grans grups, les societats obertes i les societats tancades (o familiars). La principal diferència entre ambdues és la facilitat per entrar o sortir; mentre que en una societat oberta és molt fàcil entrar ja que es pot invertir fàcilment mitjançant la borsa, les societats tancades tenen unes barreres d’entrada força altes, ja que no cotitzen en borsa.

En aquesta entrada ens centrarem en les societats tancades. Aquestes societats tenen uns trets que la diferencien molt bé de les altres societats, per exemple el fet de que no poden sortir a borsa ja que normalment són bastant petites i no tenen suficient liquiditat ja que tenen dificultat per aconseguir finançament. Aquestes societats tenen unes accions anomenades sindicades, que no es poden vendre a tercers, és a dir, que només els socis poden comprar-les i vendre-les. Això si, si cap soci vol comprar unes accions que un altre soci vol vendre, la societat pot oferir-les a un bon client tot oferint-li ser un nou soci.

Un altre dels trets característics seria els “símbols”, és a dir, el líder de la societat és una persona molt important per a aquesta i si se’n va, la societat pot patir les conseqüències (com per exemple la reducció de les vendes). Aquestes persones també podrien crear problemes ja que normalment són propietaris i directius i poden prendre decisions que els beneficiïn personalment a ells.

Sens dubte un dels grans avantatges que tenen les societats tancades és la menor pressió per assolir beneficis a curt termini. Per què? Una empresa oberta que cotitza en borsa vol que les seves accions pugin ja que així l’empresa estarà millor vista pels inversors, però si un mes tenen les accions més baixes potser la gent començarà a vendre-les. En el cas de les societats tancades poden elaborar un pla de futur sense que això pugui influir en la seva imatge. Un bon exemple seria el vi, ja que es fa una gran inversió pel vi, que ha de reposar uns anys i per tant es triga molt a recuperar la inversió.

Què n’opineu de les societats tancades? Poden ser una bona opció per crear una empresa?