La solució als conflictes de les empreses familiars

 Tal i com hem parlat anteriorment, les empreses familiars poden causar certs problemes dins de la pròpia familia a causa dels diferents pensaments sobre l’empresa, ja que les diferents generacions pensen diferent. Un fet que pot causar molts problemes dins d’una empresa familiar és el fet de la successió, i per això existeixen certes solucions perque aquests fets succeixin amb menys problemes.

Una d’aquestes maneres és a través del protocol familiar, que és un conjunt de pactes que regula les relacions entre els membres de la familia i la empresa, mitjançant el qual es vol aconseguir un model de comunicació i consens en la presa de decisions, i així les relacions entre familia no afectaran a la societat.

El protocol familiar d’una empresa es pot publicar al Registre Mercantil o al lloc web de la societat, però ha de ser públic. Alguns dels continguts més rellevants dels protocols familiars son els següents: -Disposició i administració de les accions o participacions de l’empresa familiar. -Política de contractació de familiaris en la empresa. -Normes que regiran la successió entre familiars.

Existeixen tres tipus de protocols familiars: el pacte entre cavallers, que són pactes que no et fan tenir drets ni obligacions sino que són pactes morals. també existeix el pacte de caràcter contractual, aquests pactes si que creen drets i obligacions als firmants, i el seu inclompliment pot acabar als Tribunals. I per últim està els pactes inscrits al Registre Mercantil, que són els pactes que vinculen als firmants amb els estatuts o altres lleis i poden desarrollarse i accedir al RM.

En el cas explicat anteriorment sobre Lluís Llongueras, si hagués existit un document tant important com el protocol familiar, no hagués succeït el que ha succeït. Era tan simple com escriure un protocol en el qual deixes clar la participació de cada membre, la forma d’entrada de cada membre, les majoríes necessàries per prendre decisions o la forma de sortida dels socis … Perque així s’haguéssin estalviat els 6 anys que ha tardat en solucionar-se aquest cas en els jutjats. Si a més de fer el protocol familiar, hagués repartit les accions de l’empresa de manera que ell tingués el poder majoritari, ara estaría encara dins de l’empresa.

Però aquest protocol no es tan fàcil de redactar ja que per escriure el protocol cal que tots els accionistes arrivin a diferents acords i perque tots estiguin d’acord, alguns tenen que cedir algun interés individual per arrivar al interés comú. Però s’ha de fer pensant en el futur, perque sino ja saps el que pot passar.

Els interessos poden trencar una família

Tot sembla molt bonic fins quan arriba la successió a una empresa familiar. La lluita pels interessos pot valer més que el valor d'unitat d'una família.

Posem-nos en context. Un terç de les empreses europees són familiars, però en el cas d'Espanya, arriben fins un 70%, els quals la gran majoria (segons estimacions de la Unió Europea) viuran el traspàs generacional en un màxim de 10 anys. Aquest traspàs pot provocar certs serials els quals actualment hem pogut veure.

Per exemple, un cas molt sonat ha estat el del perruquer Lluís Llongueras. Ell va fundar l'empresa, i la ex dona i els seus dos fills l'han acomiadat. és difícil de creure que la pròpia família pugui fer coses que només pot passar en les millors pel·lícules, però com diu la dita, "la realitat supera la ciència ficció". Lluís Llongueras va ser acomiadat via un burofax enviat per la filla Esther Llongueras, en que hi constava el motiu del acomiadament: "perquè les tasques que fa no són a satisfacció de l'empresa ni té cap poder notarial per exercir-les". El pare de la família i fundador de l'empresa al·lega que ha pecat d'intentar ser bon pare i repartir les accions en diverses persones de la família i que ara, sumant les accions de la ex dona i els seus dos fills (més del 50%), tenen suficient com per no consultar res. (Informació extreta de la web de 3/24, http://www.324.cat/noticia/885846/economia/Lluis-Llongueras-acomiadat-de-la-seva-propia-empresa-per-la-seva-filla-amb-un-burofax ).

També hi ha altres exemples d'actualitat, com el del Grupo Eulen, General Electric, L'Oreal, Fiat o moltes més en que per causes de relacions familiars, ja sigui perquè els fills volen entrar al càrrec abans d'hora i fan complots contra el pare per succeir-lo, o com perquè el pare que ha estat succeït va criticant la gestió dels fills, tots els afers negatius que es van donant, poden causar greus problemes en l'empresa. (Article a http://www.intereconomia.com/noticias-negocios/finanzas-personales/empresas/sucesion-descubre-empresa-familiar-enemigo-que-lleva- ).

Com es podria solucionar? Una bona manera és establint amb anterioritat un bon pla de successió adoptant acords que satisfacin la majoria de les parts implicades i no posar per davant un interès egoista per aconseguir més diners o prestigi. De fet, creieu que aquest podria ser el principal problema en les empreses familiars?

Les empreses familiars veuen la llum al final del túnel

Les bones notícies arriben per l’economia i sobretot pel conjunt de les empreses familiars. Com moltes empreses, en aquest moment de crisi, sobreviure és un dels principals objectius però no sempre es pot aconseguir ja que són resultats que no canvien d’un dia per l’altra, més aviat són a llarg termini. A més, els recursos per fer-ho són escassos, i tal i com es troba la relació amb el sistema financer, encara ho complica més.

Segons el diari El Economista en l’article: “Las empresas familiares detectan un punto de inflexión en la situación económica y prevén que continúe mejorando” els resultats que s’esperen des de fa 5 anys ja comencen a treure el cap, i ja podem detectar un punt en que les empreses familiars preveuen una millora respecte els resultats passats. Estudis realitzats per la “Cátedra de Empresa Familiar y la Asociación Murciana de la Empresa Familiar (Amefmur)” un 85% de les empreses milloren o mantenen les xifres d’exportació, destacant també la millora d’un 23% de les vendes i això és degut a la mínima recuperació de la demanda.

Una de les conseqüències d’aquesta situació és la pèrdua de clients i per aquest motiu, les empreses han realitzat un canvi de les seves estratègies a partir del llançament de nous productes (46.4%) i l’accés a nous mercats (36.1%). A més, durant aquest temps la implicació de la família en l’empresa ha millorat i la professionalitat dels directius familiars també.

Quins factors creieu que han propiciat el principi de la recuperació econòmica en les empreses familiars?

Societats tancades i familiars

En aquest ambient de crisi que viu el país, la gent es pregunta quin tipus de negoci hauria d’obrir o a quines empreses invertir. Les societats es divideixen en dos grans grups, les societats obertes i les societats tancades (o familiars). La principal diferència entre ambdues és la facilitat per entrar o sortir; mentre que en una societat oberta és molt fàcil entrar ja que es pot invertir fàcilment mitjançant la borsa, les societats tancades tenen unes barreres d’entrada força altes, ja que no cotitzen en borsa.

En aquesta entrada ens centrarem en les societats tancades. Aquestes societats tenen uns trets que la diferencien molt bé de les altres societats, per exemple el fet de que no poden sortir a borsa ja que normalment són bastant petites i no tenen suficient liquiditat ja que tenen dificultat per aconseguir finançament. Aquestes societats tenen unes accions anomenades sindicades, que no es poden vendre a tercers, és a dir, que només els socis poden comprar-les i vendre-les. Això si, si cap soci vol comprar unes accions que un altre soci vol vendre, la societat pot oferir-les a un bon client tot oferint-li ser un nou soci.

Un altre dels trets característics seria els “símbols”, és a dir, el líder de la societat és una persona molt important per a aquesta i si se’n va, la societat pot patir les conseqüències (com per exemple la reducció de les vendes). Aquestes persones també podrien crear problemes ja que normalment són propietaris i directius i poden prendre decisions que els beneficiïn personalment a ells.

Sens dubte un dels grans avantatges que tenen les societats tancades és la menor pressió per assolir beneficis a curt termini. Per què? Una empresa oberta que cotitza en borsa vol que les seves accions pugin ja que així l’empresa estarà millor vista pels inversors, però si un mes tenen les accions més baixes potser la gent començarà a vendre-les. En el cas de les societats tancades poden elaborar un pla de futur sense que això pugui influir en la seva imatge. Un bon exemple seria el vi, ja que es fa una gran inversió pel vi, que ha de reposar uns anys i per tant es triga molt a recuperar la inversió.

Què n’opineu de les societats tancades? Poden ser una bona opció per crear una empresa?