CaixaBank obre camins

El Grup La Caixa va tancar l'any  amb un resultat de 745 milions d'euros (5 vegades més que el darrer any), mentre que el banc d'aquesta entitat, és a dir, CaixaBank, va obtenir uns resultats de 503 milions.

És estrany però el grup va tancar l'exercici amb pèrdues abans d'impostos. Llavors a que és degut aquestes xifres de beneficis? Doncs bé, la causa és que s'ha beneficiat de crèdits fiscals per un import de 1.399 milions d'euros, concretament per la integració del Banc de Valencia.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/02/28/catalunya/1393613170_933091.html

Llevat aquests resultats, CaixaBank està obrint camins cap a noves estratègies comercials.  Aquest dijous passat, el director territorial de La Caixa en el País Basc, Juan Pedro Badiola, va presentar un nou projecte anomenat CaixaNegocis, definint el servei com a pioner i innovador, que ofereix una solució integral a aquells que necessiten una atenció diferent i més personalitzada.

El projecte  va dirigit a autònoms, professionals i microempreses, en el qual 900 gestors de l'entitat tindran una atenció exclusiva a aquest segment, per assessorar-los i facilitar-los la contractació dels productes i serveis. A més, a les oficines hi haurà una persona de referència per als clients amb la qual podran tenir contacte directe amb els diferents gestors.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/02/27/paisvasco/1393515950_439670.html

Les caixes d’estalvi

Tots hem sentit a parlar de les caixes d’estalvi, però sabem realment què són i què tenen de particular?

Quan ens parlen d’una caixa d’estalvi normalment pensem en un petit banc, com un “banc light” però la realitat és que són equiparables a un banc qualsevol, menys per una diferència més que significativa: mentre que un banc pot disposar dels seus excedents per complaure com desitgin el seu ànim de lucre, les caixes d’estalvis no poden ja que són una entitat sense ànim de lucre i per tant no poden fer ús dels seus excedents per fer allò que els vingui en gana, aquesta entitat financera té l'obligació de reinvertir els seus beneficis en una obra cívica o social com ara bé la protecció del medi ambient o la integració de minusvàlids i altres col·lectius desfavorits.

Quins problemes genera el fet de ser una caixa d’estalvi? Doncs per començar no tenen la potestat de tenir accions (i per tant accionistes) cosa que fa realment difícil la captació de diners i per tant necessita uns instruments financers específics per poder disposar de suficient capital com per competir amb un banc.

Quins instruments usen per la recaptació de capital? Un exemple són les quotes participatives, que són títols de renda variable però sense drets polítics; al no tenir drets polítics no podien considerar-se accions i per tant poden fer ús d’aquest instrument. Un altre exemple, que molt possiblement conegueu, són les participacions preferents, que donada la seva naturalesa híbrida podien ser utilitzades com a recursos propis de l’empresa.

Donat que aquests recursos propis van haver-se d’augmentar degut a una llei, les caixes d’estalvi van haver d’emetre aquests instruments per tal de poder-se afermar a la nova legislació. Creieu que va ser una de les conseqüències del cataclisme de les preferents?

D’altra banda, quines creieu que són els avantatges i els inconvenients d’una caixa d’estalvi respecte a un banc?

El desfalc del Palau de la Música

Aquest any farà 5 anys del cas de corrupció més sonor a Catalunya, l’anomenat Cas Palau. El cas Palau consisteix en malversament de fons econòmics realitzat per Fèlix Millet i Tusell, que en aquell moment era president del patronat de l'Associació Orfeó Català-Palau de la Música (fundació que ell mateix va crear l’any 1990), amb la col·laboració d’alguns dels seus ajudants, com per exemple Jordi Montull. Aquest desfalc incloïa el finançament irregular d’un partit polític, Convergència Democràtica de Catalunya. 

Aquests fets van succeir durant els anys 2000 fins al 2009, i com d’això ja ha passat bastant temps alguns fet ja han prescrit.

El cas va sortir a la llum quan el 23 de Juliol del 2009, els Mossos d’Esquadra van entrar al Palau de la Música per investigar un fet de l’any 2002, en el qual s’acusava a Fèlix Millet de haver desviat 3,3 milions d’euros pel seu propi benefici.

Millet va confessar que entre els anys 2007 i 2009, va fer que la Fundació del Palau abonés 1,3 mill d’euros per fer obres a les seves propietats. A part d’això també va fer que abonés 500.000 euros per fer viatges amb la seva família o viatges per la seva mà dreta Jordi Montull. També de la Fundació van sortir els diners per pagar el casament de la seva filla i els seus propis honoraris, valorats en 1,5 mill d’euros.

Al Juny del 2009 la fiscalia de Barcelona va querellar a Millet i 3 directius més per apropiació indeguda i falsedat. Al 28 de Juliol, Millet va ser destituït del càrrec de president del Palau. Però al octubre del mateix any, va sortir a la llum que la quantitat de diners que es van desviar era de 18 mill d’euros, i en total van revelar que el desfalc arribava als 35 mill d’euros per part de Fèlix Millet i Jordi Montull.

Un cop avançada la investigació, s’han descobert que els partits polítics CDC i PSC podrien ser esquitxats per el Cas Millet, en el cas de CDC per finançament irregular i al PSC per la imputació de l’exdirigent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. I que permetria destapar la construcció d’un hotel davant del Palau, fet pel qual Millet seria acusat d’un delicte urbanístic. El 17 de Juny del 2010 van ser empresonats però només van estar 13 dies a la presó.

Van ser lliberats amb l’obligació d’anar als jutjats dos cops al mes, però a dia d’avui encara no s’ha trobat ni rastre dels 35 mill d’euros desfalcats i ells encara no han ni abonat la fiança de 40 mill d’euros pel delicte urbanístic, no pel desfalc de milions.

Brivalls de Cornudella, una història viva

La junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, va acceptar com a colla membre de l'entitat als Brivalls de Cornudella, una associació sense ànim de lucre el qual fa renéixer el color blau brivall al món casteller.

Entre 1976 i 1985, la colla castellera ja es coneixia al món casteller, però causes de pocs castellers dins la colla, van haver de dissoldre-la, tot i havent carregat el 3de7, la seva màxima fita. Trenta anys més tard d'aquest 3de7, es va voler commemorar aquesta fita, i gràcies a això, l'any passat es van animar a treure la pols de les camises i començar de nou a lluir el blau brivall per les places dels pobles i ciutats.

El primer any ha estat tot un èxit, descarregant castells com el 3de6, 3de6 amb agulla, 4de6, 4de6 amb agulla i pilars de 4 i de 5. Aquest any s'afronta la temporada amb el repte de consolidar els castells de gamma de sis, però deixant la porta oberta a fer el salt a colla de set. Entre la colla es respira moltes ganes de fer aquest salt.

Bé, gestionar una colla d'aquestes característiques, requereix d'una bona organització. Com totes les associacions sense ànim de lucre, necessiten d'una Junta Directiva. El passat 16 de febrer, es va celebrar l'Assemblea General Ordinària dels Brivalls de Cornudella i es va aprovar la nova Junta, en que aquesta es composa d'un president/sots-cap de colla, un vicepresident/cap de colla, una secretària, una tresorera, i sis vocals els quals s'encarreguen de diferents tasques. 

Per acabar, cal dir que en els últims anys estan sorgint noves colles castelleres per arreu de Catalunya. Per quina raó penseu que està passant? És fàcil crear una associació sense ànim de lucre o hi ha altres aspectes més importants?

Fundacions, sense ànim de lucre?

Una fundació és una tipologia d’empresa sense ànim de lucre, que té per finalitat temes d’interès general  en els que els beneficiaris són col·lectius generals de la societat. Entenem com a interès general tot allò que afecta de forma positiva i ajuda a la nostra societat, ja sigui, la defensa dels drets humans, de les víctimes de terrorisme i actuacions violentes, assistència social…

Què es necessita per crear-ne una? Doncs bé, primerament es necessita una aportació ja sigui amb béns o en efectiu de 30.000€ com a mínim. Si aquesta aportació és inferior a  aquesta quantitat, es podrà acceptar la creació sempre i quan el fundador justifiqui de forma clara la seva activitat i la viabilitat d’aquesta.

Actualment, el paper d’aquestes tipologies d’empresa està creixent ja que permeten gestionar de forma més eficient uns serveis que una empresa del sector públic hauria prestat, és a dir, un dels exemples és que en el sector públic hi ha el problema dels treballadors perquè són funcionaris, però, en canvi, en les fundacions, no existeix aquest problema, els treballadors poden ser acomiadats més fàcilment.

Realment, totes les fundacions busquen tan sols l’interès social o es barreja amb altres aspectes?