La decisió de ONO

La companyia de telecomunicacions ONO esta esperant el millor moment per vendre l’empresa, ja que els seus principals accionistes porten 10 anys invertin en aquesta empresa quan el cicle d’inversió normal en aquest tipus d’empreses són entre 5 i 7 anys.

La raó per la qual no han vengut l’empresa abans és perque en anys anteriors estavem més endinsats en una crisi des de l’any 2008, i aleshores van decidir esperar a vendre-la per rentabilitzar la seva inversió. Ara sembla que estem al principi de la sortida de la crisi, i amb l’aparició de la fibra òptica, ONO està creixent. Per tant el seu valor augmenta i els seus accionistes estan perdent l’oportunitat de rentabilitzar la inversió.

El consell d’administració d’ONO ara mateix té sobre la taula dues propostes per vendre l’empresa: una és de VODAFONE i l’altra una sortida a Borsa a través d’una OPV. La proposta de Vodafone és més directe per sortir del mercat i a un preu pactat. En canvi la proposta de la OPV tardaria uns mesos i tot dependria de com estigui la Borsa, encara que podrien guanyar més diners.

Vodafone està disposat a oferir fins 7.000 milions €, el deute inclòs, i tot en efectiu. Això vol dir que els accionistes de ONO rebrien uns 3.417 milions € perquè l’altra part són els deutes que té ONO. Cada inversor va posar 1.000 milions € al 2005 i rebrien ara aproximadament 1.880 milions €. Però tot això no és segur ja que alguns directius de ONO pensen que la sortida a Borsa, també pot donar gran rendiment.

Diuen que la mitjana de preus oferts per operadores de cable és de 9,5 vegades EBITDA (beneficis abans d’impostos, interessos, amortitzacions …) i com ONO va registrar 752 mill, el seu preu estaria situat en 7.144 mill, per sobre de la oferta de Vodafone. Perquè acceptessin la oferta tindria que estar al voltant de 7.500 a 9.000 mill.

Si refusen la oferta de Vodafone, ONO optaria per seguir el camí de la Borsa.

Bill Gates tanca la finestra de la presidència

Bill Gates, empresari i filàntrop dels Estats Units, deixa el càrrec de presidència d’una companyia que ha tingut molt èxit, aquesta és Microsoft.

Bill Gates va fundar juntament amb Paul Allan l’empresa de software Microsoft, l’any 1970. Va néixer com una empresa petita, però amb el temps es va convertir amb una de les empreses més important dins del sector informàtic, posicionant-se així com una de les cinc més cotitzades de l’índex S&P 500 dels Estats Units. Però, després de quasi bé 40 anys i a l’edat aproximada 60 anys, Bill Gates decideix desvincular-se de la presidència.

Aquesta decisió pot afectar a l’empresa en un futur proper? Bé, primer de tot, cal dir que Microsoft s’ha quedat una mica enrere en alguns aspectes, per exemple amb els sistemes operatius pels mòbils i “tablets”. L’empresa va reaccionar tard amb el sentit que els sistemes iOS i Android van abarcar el mercat amb molta força, per contra de Microsoft que tant sols el 4% dels “smartphones” tenen el seu sistema operatiu, fins i tot, la proporció és menor amb “tablets”.

Possiblement, l’empresa no caigui en l’oblit, és més, quasi bé és inimaginable que Microsoft pugui desaparèixer del mercat, però el que podria passar és que perdi quota de mercat o hagi de fer fortes inversions per poder entrar fort en els nous mercats emergents del sector tecnològic. Una de les estratègies que podria servir per Microsoft és la d’especialització en el sistema informàtic, donat que la seva essència des d’un bon principi era que cadascú optés per un ordinador a casa.

Ara bé, com afectarà la decisió de Bill Gates? Què hauria de fer Microsoft per contrarestar la competència i tornar a ser una empresa de gran referència?

"Les preferents", una estafa silenciosa

Durant aquest últim temps estem veient per tots els mitjans de comunicació manifestacions i inquietuds d’una part de la societat, convertint-se en el símbol de protesta contra el sistema financer. Però, a què és degut? Doncs bé, sobre els anys 90, els bancs oferien uns productes financers, anomenats per ells mateixos com a  “productes d’estalvi” en que els petits estalviadors, a prop de 850.000 persones  sobretot gent d’edat mitjana i jubilats van decidir adquirir-los, posant tots els seus estalvis en aquests productes. Realment el que els bancs estaven fent era emetent  participacions preferents.

Les participacions preferents són emissions de deute sense un termini definit, en que l’entitat bancària  paga una rendibilitat amb uns interessos molt elevats però, tenint en compte que depenen dels resultats d’aquesta. Per exemple, trobem Caja Madrid i Banesto que per aquells moments oferien uns interessos de quasi el 7%. És per aquest motiu que en la situació actual de crisi, aquestes rendibilitats de l’època d’expansió, ara  s’han convertit en 0€.

Les persones sabien el que compraven? La resposta és que no, la majoria de compradors d’aquestes participacions preferents desconeixen aquest producte financer. La directiva europea sobre mercats d’instruments financers (MIFID) obliga a tots els  bancs a realitzar un examen als seus clients abans de vendre els productes. En realitat veiem que això no va ser així. Com a curiositat, un empresari de Castelló va invertir 36.000€ en CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo), i quan anava a retirar-los, va descobrir que el contracte acabava el dia 31 de desembre de l’any 3000.

Per tant, la solució que els bancs van oferir als estalviadors era canviar les preferents per accions ordinàries o altres instruments de capital amb un termini fixat, però perdent gran part de quantitat respecte al que havien invertit. També els van donar l’opció de vendre les participacions al mercat secundari, però l’inconvenient era que les podien vendre per un valor inferior, i per tant, més pèrdues. Finalment, tots aquests clients, estan lluitant dia a dia recorrent a l’arbitratge o als tribunals per poder recuperar els seus diners. La noticia ha estat recolzada per l’article: http://www.elmundo.es/elmundo/2012/02/01/economia/1328114469.html

Stock Options

 Molts de vosaltres potser mai ha sentit a parlar de les Stock Options però tenen diversos usos molt útils per a una empresa. Bé, per començar hauríem de definir el concepte de les Stock Options: les Stock Options és un espècie de contracte en el que diu que, en un futur, podràs comprar accions de l’empresa a un preu prèviament acordat. Posem un exemple, imaginem que les accions de l’empresa valen 5, llavors en un futur, si pugen les accions a 10, tu les podràs comprar per 5 i vendre-les per aconseguir u benefici immediat.

Quina utilitat tenen les Stock Options? Una d’elles es pagar al treballador una part del salari en Stock Options. En els sectors emergents és molt probable que els treballadors més talentosos vulguin sortir de l’empresa si se’ls ofereix un contracte millor, per tant si se li ofereix unes Stock Options el treballador serà més propens a quedar-se ja que si se’n va de l’empresa perdrà tots els drets que li atorgaven aquestes Stock Options i no se’n podrà beneficiar.

Una altra utilitat va dirigida als directius de l’empresa; la feina dels directius no es pot avaluar amb peces fetes o hores treballades, sinó que una bona manera d’avaluar la seva feina podrien ser les pujades o baixades de les accions a borsa, que determina si l’empresa va bé o no. Al directiu també se li poden oferir aquestes Stock Options ja que si fa bé la seva feina, en teoria, pujaran les accions i les podrà comprar més barates i obtenir un benefici immediat. A més això fa que els interessos del directiu s'alineïn amb els de l’empresa i així evita que actuï pels seus propis interessos.

Bé, ara sabem que les Stock Options poden ser un element bastant útil però hauríem de tenir en compte la probabilitat de que les accions pugin només per una moda i no per la bona feina dels treballadors i directius.

L'enfonsament de Terra Networks

Fa aproximadament 14 anys, es va produïr un dels casos més importants en el sector de Internet a Espanya. En aquella època hi havia una empresa de internet molt gran, Terra Networks, que va fer explotar la bombolla d’internet i provocar així la pèrdua dels estalvis de tants i tants espanyols.

Terra Networks és una empresa que va crear Telefonica a través de la compra d’un portal d’Internet anomenat Olé. Terra és un portal d’Internet de notícies, buscadors… 

Uns mesos més tard, el seu president va decidir que Terra cotitzés a la Borsa, les seves accions en aquell moment tenien un preu de sortida de 11,81€. Però ja el primer dia de cotització, les accions van arrivar a aumentar un 200% el seu valor, això va ser a causa de dos arguments principals: el primer es que en aquella època, Internet estava molt de moda en Espanya i a tot arreu. I el segon argument va ser que Terra només va treure a Borsa el 30% de les seves accions i per tant eran un valor molt especulatiu.

Prova de que Internet estava de moda, va ser que moltíssima gent va invertir els seus estalvis en aquella empresa, en la que ningú que invertia sabia ben bé a que es dedicava. Terra era una empresa que perdia diners però tot i així la Comissió Nacional de Mercats de Valors els va deixar sortir a borsa, ja que van canviar les regles i deixaven entrar a borsa a empreses que tinguessin pèrdues (Abans només deixaven entrar empreses que tinguessin beneficis durant 3 anys seguits).

En 3 mesos, Terra va arrivar al seu màxim històric, que era de 157€ per acció. I aleshores, la gent va començar a invertir més i més pensant-se que era el negoci del s.XXI. Durant aquells anys, la gent rica i inversionista del nostre país va començar a comprar empreses d’Internet a joves promeses per quantitats estratosfèriques.

Fins que va arribar el fatídic 10 de Març del 2000, en el qual a EEUU va estallar la bombolla d’Internet, arruinant a milers i milers de persones de EEUU. Però els directius de Terra van pensar que allò no afectaria a Espanya sinó que només afectaria a EEUU. No només pensaven això sinó que a l’Abril del 2000 van comprar l’empresa Lycos per $12.500.000.000, a pesar que un mes abans havia estallat la borsa americana. Des d'aquell moment, les accions van començar a caure fins arrivar al valor de 2€. Provocant així la pèrdua dels estalvis de milers de joves, empresaris i jubilats d’Espanya. Per últim, l’any 2004 Terra va vendre Lycos per 100.000.000, un 99’2% inferior al seu preu de compra. Actualment Terra ha resurgit i té 12.000.000 de visites al mes.

Els índex bursàtils

Existeixen moltes borses en el món, en que cada regió té la seva, com per exemple, a Espanya tenim la de Barcelona, Madrid, Bilbao i València. Per tal d’agrupar les empreses que cotitzen en borsa en base a les característiques comunes que poden tenir les seves accions (ja sigui per pertànyer a un mateix sector com participar en una mateixa borsa), es creen els índex bursàtils. Aquests tracten de reflactir les variacions o rendibilitats mitges de les accions que els composen.  A continuació exposem alguns exemples d’índex bursàtils repartits per les regions més importants.

A Europa existeixen molts, dels quals destaquem l’IBEX 35 i el DAX. El primer recull les 35 empreses amb més liquiditat que cotitzen en les quatre borses espanyoles. En aquest índex podem trobar empreses com Abertis, Banc Santander, Repsol, Gas Natural, Iberdrola, etc. Pel que fa el DAX, és l’índex més important d’Alemanya. Aquest, recull les 30 principals empreses cotitzades a la Borsa de Frankfurt seleccionades per la seva capitalització i contractació. Algunes empreses que hi podem trobar són Bayer, Deutsche Bank, E.ON, etc.

Als Estats Units destaquem el Dow Jones i el Nasdaq 100. El primer és un cas peculiar, ja que no és ben bé un índex exacte, sinó hi ha diferents índex bursàtils dins del Dow Jones, tants com 130.000. Destaquem el més important, el Promig industrial Dow Jones que recull les 30 empreses més importants i representatives de EUA. El Nasdaq 100, en canvi, recull les 100 empreses de més capitalització bursàtil, però no financeres. Aquí hi podem trobar Apple Inc., Google Inc., Amazon.com Inc, etc.

I per acabar, a la regió asiàtica, l’índex més important és el Nikkei 225, el qual recull les 225 empreses amb més liquiditat de la Borsa de Tokyo (Japó). Hi podem trobar empreses com Canon Inc, Casio Computer Co Inc, Showa Denko K K , etc.

El gegant informàtic defalleix en borsa

Com fan les empreses per aconseguir capital? Podem trobar diversos mètodes per captar-ne, ja sigui mitjançant l’ampliació del capital per part dels socis, demanant préstecs a les entitats bancàries, venent actiu no corrent, emissió d’accions… Ens centrarem en les accions. Aquestes són títols de propietat d'una part del capital d'una empresa, concretament de les Societats Anònimes. Quan una empresa ven accions significa que està compartint la propietat d'aquesta amb inversors cedint el control a aquests. Qualsevol accionista té certs drets polítics que el permet participar o decidir alguns aspectes de l'empresa, com el de votar en la Junta d’Accionistes, i drets econòmics, és a dir, participar en els beneficis de l’empresa.

És fàcil convertir-se en accionista? On has d’anar? Qualsevol persona pot ser-ho? Per convertir-se en accionista pots anar al mercat primari, on es col·loquen per primer cop els títols que s’emeten, oferint al públic nous actius financers, o també al mercat secundari conegut com a borsa. Podem afirmar que hi ha una gran llibertat d’entrada i sortida, és a dir, tant les barreres d’entrada com les de sortida són baixes. Això és positiu perquè facilita el procés de captar capital i a més, evita possibles conflictes. Per tant, qualsevol persona podria convertir-se en accionista.

Per acabar, explicarem el cas de l’empresa Apple, una empresa internacional amb un èxit que es supera cada any, mostrant un increment de les vendes d’un 5.7%. El fet és que les vendes d’aquest últim trimestre del 2013 havien incrementat a unes xifres rècord de 51 milions d’Iphones, 26 milions d’iPads i 4,8 milions d’ordenadors Mac, però això no havia estat suficient pels accionistes ja que s’esperaven unes vendes superiors als 55 milions d’unitats d’Iphones, per tant, aquesta decepció de vendre menys va comportar que les accions de Apple baixessin un 8% en Bolsa. Aquesta notícia és recolzada pel següent article:

http://elcomercio.pe/economia/mundo/apple-reporto-ganancia-neta-us13100-millones-noticia-1705589

Ens preguntem, totes les empreses van a un mateix mercat de valors?